Què fer a Sant Mateu de Bages

un degotall de materials ceràmics entre els rebliments del castell, fins que finalment van aparèixer unes estructures molt puntuals, entre les que destaquem la troballa de dues sitges.

Les primeres referències documentals conegudes sobre Castelltallat corresponen a mitjan segle X concretament, el 5 d’abril de l’any 948 el comte dona a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a “Archa” i “Mulier Mortua”, llocs situats al comptat Minorisse i al terme Montedonno. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que el 996 s’esmenta un alou situat in loco quedicunt Montedon vel in ipso castro que dicunt Castro Tallado. Aquesta segona forma va anar suplint la primera, més endavant en algun cas s’utilitza la forma

llatinitzada castroscisso.

i el domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona; així figura en una data compresa entre el 1018 i el 1023, en què el comte Guifré de Cerdanya jurà fidelitat a la comtessa Ermessenda de Carcassona per diversos castells, entre els quals es trobava el de Sant Mateu.

Quan els Cardona vincularen el seu patrimoni al districte vescomtal al 1314, era senyor de Sant Mateu, Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort, el 1306, passà als seus descendents. Al segle XIV els Boixadors adquiriren la jurisdicció, el 1381, i el mer i mixt imperi del Castell de Sant Mateu als procuradors del rei Pere III.

que en aquells temps era una propietat vescomtal. Tenia funcions parroquials, que ha mantingut fins ara. L’edifici antic va patir diverses reformes. Al Segle XIX va ser enderrocat per estar molt malmès, i fou substituït totalment per un de nou que va ser inaugurat el 17 de setembre de 1831, conservant-se només el campanar antic. L’església fou profanada el 1936, i tot l’interior va quedar destruït, excepte un sarcòfag gòtic del segle XIV, del rector Guillem Despuig, mort el 1392. S’hi conserva també una cornisa gòtica amb una inscripció.

El campanar preromànic de tres pisos, data del segle X, i va ser reformat a l’any 2000. Es d’estil corinti califal. És un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època preromànica. La construcció està formada per una torre quadrada, amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares.

Abans de 1154 ja es troba com a parròquia, funció que farà fins a l’actualitat, sempre sota l’advocació de Sant Miquel.

En els seus inicis l’església devia ser romànica. L’any 1581 s’hi afegeix la capella del Roser, encarregada a un mestre d’obres occità anomenat Francès castell.

El 1677 l’església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist a continuació de l’anterior i construïda pels mestres d’obres Francesc Artigues i joan Bonet, també .

Al segle XVIII s’hi tornen a fer reformes. Al segle XIX es completen les obres i queda tal com es pot veure actualment.

Durant l’any 2002 l’Església va ser restaurada.

dins del Pla d’Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat.

L’església de Sant Julià, juntament amb l’antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós. Molt a prop hi ha el santuari de de la Mare de Déu de Coaner.

L’església de Sant Julià Coaner. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre. És un edifici del segle XI, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó, de mig punt, reforçades per dos arcs torals cadascuna.

La porta principal que s’obre a la façana de migjorn data de l’any 1573. Les façanes estan totalment decorades per arcuacions cegues i bandes llombardes. Les façanes de tramuntana i migjorn tenen unes finestres geminades superposades, formades per arcs de mig punt. La finestra inferior de la façana sud es troba aparedada.

que només tingués un alou a Claret.

En la resta del període fins a final del segle XIII no hi ha cap més dada que deixi constància de l’existència del lloc ni del seu domini.

El segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comte de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat.

A partir d’aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.

de les seves característiques, més important fins ara a la comarca. Es tracta d’una balma sepulcral col·lectiva de l’època Eneolítica o Primera Edat del Bronze, amb una cronologia que està als voltants dels 2000 anys aC. En el seu interior s’hi va trobar un botó de pedra perforat en “V” en forma de lent biconvexa. Es tracta d’una peça excepcional -de l’anomenat tipus “Dufort”-, segons els directors de l’excavació.

Els treballs arqueològics es dugueren a terme l’any 1981 i es recuperaren també restes òssies d’un mínim de 50 individus, així com també un fragment de terrissa i una fulla de sílex. De manera general, és pot dir que l’aixovar funerari va ser bastant minse en quantitat, però força interessant.

són tombes de planta senzilla amb tendència rectangular. Compost de 3 grans pedres: 2 en posició vertical i que actuen com a suport i una horitzontal que descansa sobre elles.

Fou excavat a l’any 1920 per la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, dirigida per mossèn Valentí Santamaria,  s’hi trobaren restes de 7 persones i trossos de ceràmica, i 22 joies de pedra i metall.

actualment com un petit museu d’eines pròpies del camp.

Són lloses excavades a la roca als baixos de la Rectoria, que foren localitzades en rebaixar el paviment a l’any 1965, llavors foren excavades les tombes, algunes de les quals encara conserven al seu interior restes òssies molt desfetes: volta cranial, ossos llargs, etc..

Són 4 tombes orientades d’est-oest, de forma antropomorfa, amb el cap tallat en angles rectes, igualment que els peus (excepte la segona, que els té arrodonits). En totes elles l’encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut.

Són tombes de llossa, que els arqueòlegs han datat entre els segles VI i VII i VIII, gràcies a una sivella que es va trobar dins.

Estan col•locades en la mateixa orientació que tenien quan es van trobar. Estan descobertes perquè la llosa superior era trencada quan es van trobar.

N’hi havia quatre, però només es van poder conservar la segona i la tercera.

Presenta una nau amb absis semicircular llis. Està construïda en una pendent del terreny que és aprofitada per fer una cripta ( petita ) a l’interior.

Té finestres en la part superior i un ocul amb vidriera en la façana.

L’interior està molt arreglat i té l’altar alçat sobre la cripta.

Té campanar d’espadanya simple. El portal dentelat està datat de l’any 1642.

No està en gaire bon estat; les escletxes són apreciables en la façana i l’interior està arrebossat mentre que el sostre està recorregut per un tirant que aguanta la paret del cap de la nau per evitar un esfondrament. Grans carreus de pedra de mides desiguals.

L’església va ser construïda en substitució d’una altra capella existent a la propietat, la qual era d’estil romànic, i que s’havia destruït.

rectangular amb absis semicircular adossat a la masia Figuera.

Es una ermita fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva els merlets i espitlleres pròpies de l’època de construcció. El campanar de torre és posterior. Accés pels peus de la nau, molt sorprenent ja que és una escala encaixada.

Aquesta ermita té un important interès històric, perquè es tracta d’una construcció romànica aixecada al segle XII, però que als segles XV i XVI va patir una sèrie de modificacions, ja què fou fortificada, la qual cosa li donà un caire poc freqüent, fins i tot en les esglésies que també foren fortificades.

Coberta amb volta ogival. Està totalment arrebossada en l’exterior. Presenta campanar d’espadanya simple com culminació d’una façana llisa. Entrada lateral amb portal en arc i una porta falsa sobre ell i la inscripció on consta l’autor i la data de la restauració (Miquel Camps, 23 del 6 de 1939).

L’interior, també arrebossat, ens mostra un estat mitjanament conservat, hi apreciem la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta.

El nom antic era el de Breners o Breneros.

Presenta planta rectangular amb absis llis semicircular. La façana té un portal amb arc adovellat, un òcul a sobre i una finestra en creu –tapada- en la part superior; acaba amb un campanar d’espadanya simple enrunat.

L’interior està enguixat. Hi trobem un arc triomfal i volta apuntats i l’absis està tapat per un envà que fa de suport a una pintura de Sant Martí i un retaule.

de fons per 2,5 d’ample. La façana és llisa, amb una porta amb arc deprimit còncau i un òcul, a sobre del qual hi ha un arc de descàrrega; acaba amb un campanar d’espadanya simple. La coberta és de teula sobre volta de pedra.

Bon estat de conservació, està arrebossada en algunes parts de l’exterior, i enguixada en l’interior. Utilització de carreus molt regulars.

però que conserva elements de tradició romànica.

Presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. L’entrada principal va ser tapada per la construcció d’un cos adossat i se’n obrí una de lateral amb un gran arc. Té campanar d’espadanya doble.

Els carreus presenten un bon estat.

Davant seu hi ha un petit paller obert a una amplia era.

Actualment l’ermita presenta la coberta esfondrada, i l’absis mig partit i està totalment desproveïda d’elements decoratius.

Constava d’una sola nau capçada per un absis obert al sol ixent. La porta s’obria a tramuntana, cosa poc freqüent en les esglésies romàniques. Aquesta porta constava de dos arcs de mig punt en degradació fets per dovelles, l’exterior dels quals era protegiat per una arquivolta. la nau sembla que fou allargada per la banda de ponent, on hi ha un finestral allargassat. La coberta consistia en un embigat, que sostenia una teulada de doble vessant.

toral per aguantar la volta. S’hi penetra per un passadís en forma de L d’uns 7 o 8 m. de llarg i 1’30 m. d’alçada, el qual desemboca en la cavitat circular d’uns 3 m. de diàmetre per 7 o 8 d’alçada.

La seva construcció data del segle XVII (1633) Estava destinat a ser magatzem de neu o gel natural extret de les geleres.

Els Feixes, comerciaven el gel obtingut en el pou, i anaven a vendre’l a Barcelona. Se sap per un document de l’any 1649, en el que es narra la mort de Jacint Feixes quan tornava de Barcelona i que va ser assaltat, assassinat i robat per uns bandits.

es va inaugurar el remodelat Museu d’Instrumental Agrícola de Sant Mateu.

Està situat als baixos de la rectoria de Sant Mateu i al llarg dels temps, totes les masies del poble hi han anat llegant eines i instrumental tradicional dels camps d’aquests indrets.