Què fer a Sant Mateu de Bages
Si heu fet una reserva per visitar-nos, us suggerim que passeu tot el cap de setmana, o que vingueu amb temps… a banda d’experimentar la tranquil·litat i el silenci del nostre territori, la varietat de sabors de la cuina tradicional, o l’amabilitat dels propietaris dels establiments de turisme rural, també podreu visitar nombrosos llocs que despertaran el vostre interès.
Us n’oferim un recull.
Castells, esglésies i conjunts monumentals
Església de Sant Mateu
L’Església de Sant Mateu apareix documentada des de l’any 1078, quan Adalès, de la família vescomtal de Cardona, feu una deixa a Sant Mateu,
Més informació
que en aquells temps era una propietat vescomtal. Tenia funcions parroquials, que ha mantingut fins ara. L’edifici antic va patir diverses reformes. Al Segle XIX va ser enderrocat per estar molt malmès, i fou substituït totalment per un de nou que va ser inaugurat el 17 de setembre de 1831, conservant-se només el campanar antic. L’església fou profanada el 1936, i tot l’interior va quedar destruït, excepte un sarcòfag gòtic del segle XIV, del rector Guillem Despuig, mort el 1392. S’hi conserva també una cornisa gòtica amb una inscripció.
El campanar preromànic de tres pisos, data del segle X, i va ser reformat a l’any 2000. Es d’estil corinti califal. És un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època preromànica. La construcció està formada per una torre quadrada, amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares.
Església de Sant Miquel de Castelltallat
Aquesta església, feta als peus del castell de Castelltallat, dit antigament Montedono, es troba documentada des de l’any 1031.
Més informació
Abans de 1154 ja es troba com a parròquia, funció que farà fins a l’actualitat, sempre sota l’advocació de Sant Miquel.
En els seus inicis l’església devia ser romànica. L’any 1581 s’hi afegeix la capella del Roser, encarregada a un mestre d’obres occità anomenat Francès castell.
El 1677 l’església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist a continuació de l’anterior i construïda pels mestres d’obres Francesc Artigues i joan Bonet, també .
Al segle XVIII s’hi tornen a fer reformes. Al segle XIX es completen les obres i queda tal com es pot veure actualment.
Durant l’any 2002 l’Església va ser restaurada.
Església de Sant Pere i Sant Feliu de Salo
Església situada dintre del poble de Salo, emplaçada al costat de les cases i amb un cementiri adossat al costat dret.
Més informació
Està coberta amb volta de canó simulada feta de totxo; la llinda del portal d’entrada està datada l’any 1810 i té símbols eclesiàstics representats, més amunt hi trobem un òcul. Presenta una nau central i dues laterals separades per arcs de mig punt i columnes. L’altar està alçat per dos esglaons. Al cap de la nau s’alça el campanar de torre quadrada amb 4 finestres. L’interior està molt arreglat. El terra està enrajolat.
L’any 1936 l’església va ser incendiada, deteriorant-se una gran part de la volta que s’enfonsà i altres parts. Va ser reedificada pocs anys desprès.
Conjunt Monumental de Coaner
El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard, és situat en una tranquil·la i pintoresca vall de gran interès paisatgístic i arquitectònic
Més informació
dins del Pla d’Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat.
L’església de Sant Julià, juntament amb l’antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós. Molt a prop hi ha el santuari de de la Mare de Déu de Coaner.
L’església de Sant Julià Coaner. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre. És un edifici del segle XI, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó, de mig punt, reforçades per dos arcs torals cadascuna.
La porta principal que s’obre a la façana de migjorn data de l’any 1573. Les façanes estan totalment decorades per arcuacions cegues i bandes llombardes. Les façanes de tramuntana i migjorn tenen unes finestres geminades superposades, formades per arcs de mig punt. La finestra inferior de la façana sud es troba aparedada.
Claret de Cavallers
El lloc de Claret apareix documentat a partir de 1031 i sembla ser que el lloc era un alou d’un germà del castlà de Castelltallat; un tal Maier, germà d’Eremir de Castelltallat, però podria ser
Més informació
que només tingués un alou a Claret.
En la resta del període fins a final del segle XIII no hi ha cap més dada que deixi constància de l’existència del lloc ni del seu domini.
El segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comte de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat.
A partir d’aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Ermites i capelles
Ermita de Sant Cristòfol de Figuera
Edifici religiós dels segles XII i XIII. Situat al fondal del vessant meridional de la Serra de Castelltallat junt a la masia Figuera. Temple petitó que presenta una nau
Més informació
rectangular amb absis semicircular adossat a la masia Figuera.
Es una ermita fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva els merlets i espitlleres pròpies de l’època de construcció. El campanar de torre és posterior. Accés pels peus de la nau, molt sorprenent ja que és una escala encaixada.
Aquesta ermita té un important interès històric, perquè es tracta d’una construcció romànica aixecada al segle XII, però que als segles XV i XVI va patir una sèrie de modificacions, ja què fou fortificada, la qual cosa li donà un caire poc freqüent, fins i tot en les esglésies que també foren fortificades.
Ermita de Sant Jaume de Salem
Ermita del segle XIV, situada dalt d’un turó completament amagada per la vegetació. Edifici d’una sola nau, sense absis, (possiblement fos ensorrat).
Més informació
Coberta amb volta ogival. Està totalment arrebossada en l’exterior. Presenta campanar d’espadanya simple com culminació d’una façana llisa. Entrada lateral amb portal en arc i una porta falsa sobre ell i la inscripció on consta l’autor i la data de la restauració (Miquel Camps, 23 del 6 de 1939).
L’interior, també arrebossat, ens mostra un estat mitjanament conservat, hi apreciem la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta.
Ermita de Sant Joan dels Caus
Ermita situada a uns 500 metres de la casa de Cal Quelet. És un edifici petit que presenta una sola nau (8,25 x 4,20 m.) amb absis llis.
Més informació
El portal és molt petit però està ben orientat, data de l’any 1600. Té campanar d’espadanya simple.
L’interior està enguixat. A l’alçada del cap i a mà esquerra hi ha una petita capella de 4 m. X 3,10 m.